Anàlisi del text "Tendencias en educación..."

Tendencias en educación en la sociedad de las tecnologías de la información.
Adell, J. Tendencias en educación en la sociedad de las tecnologías de la información.
En M. Área (Coord.): " Educar en la sociedad de la información". Bilbao: Descleé de Brouwer.
Carlos Brun Vives.
Noves Tecnologies Aplicades a l’Educació. 2º de Magisteri E.F

Objectiu
L’objectiu del text es fer-nos conèixer la gran quantitat de canvis que estem sofrint a l’actualitat, a causa de les noves tecnologies de la informació i comunicació, i com es deurien aplicar aquestos avanços a l'àmbit educatiu.

Introducció
El text tracta la relació existent entre la tecnologia i nosaltres (l’ésser humà), de com ens està transformant i de les seves conseqüències, moltissimes positives i també algunes negatives.

L’evolució de les tecnologies de la informació i comunicació
Al llarg de la història trobem quatre grans revolucions:
- La primera la situem fa centenars de milers d'anys, quant aparegué la parla i ens va permetre codificar i emmagatzemar els pensaments i transmetre'ls mitjançant sons.
- La segona és la de l’aparició de l’escriptura, un procés que va durar milers d’anys, una forma de crear signes gràfics per a enregistrar la parla.
- La tercera gran revolució es correspon amb l’aparició de la impremta, una evolució de la segon revolució ja que utilitzaren els mateix codi.
- Finalment, la quarta revolució és la dels mitjans electrònics i la digitalització, ha suposat un canvi radical als nostres temps, però els seus inicis van ser al 1844 quan Samuel Morse va enviar el primer missatge per telègraf.

Les noves tecnologies de la informació i la comunicació
La digitalització suposa un gran canvi en el tractament de la informació, gràcies a les reds informàtiques podem accedir a aquesta informació des de qualsevol lloc del món.
Les noves tecnologies de la informació i la comunicació són una mena de conjunt de processos i productes derivats de les noves eines, suports de la informació i canals de comunicació. Les noves tecnologies fan que els processos d’informació utilitzats fins ara hagen de canviar, com deia Edgar Morin: “Hay que aprender a afrontar la incertidumbre puesto que vivimos una época cambiante de valores ambivalentes, donde todo está ligado” Pàg:101, Los siete saberes necesarios para la educación del futuro,ja que tant el docent com l’alumne afronten la incertessa que la tecnologia els pot provocar.

Algunes repercussions de les noves tecnologies
Els mitjans electrònics ens proporcionen gran quantitat d’informació, el docent ha de ser capaç d’ensenyar als seus alumnes a aplicar els coneixements a situacions noves, proporcionar estratègies per poder triar el que passarà a formar part del seu coneixement i deixar a banda la que no ho és, ja que aprendre es una activitat continua, una “actividad permanente del alumno y nunca de aceptación pasiva de los conocimientos” Pàg: 50 al llibre de Savater, F. (1999): El valor de educar, ed. Ariel.
Cal dir que: “la lectura no debe concentrarse en un único formato. La utilización de distintos soportes (papel, ordenador, multimedia) favorece el interés de los alumnos y la conexión de sus actividades con su entorno familiar y social” Pág.80
Marchessi, A (2007): Sobre el bienestar de los docentes, Alianza.
Amb aquesta cita vull dir que existeix gran quantitat de llenguatges audiovisuals per als que l’escola no ens prepara, ha de concienciar-se en treballar aquest aspecte, per poder crear individus capaços d’enfrontar-se a qualsevol situació d’aquest tipus, capaços de no deixar-se manipular pels mitjans de comunicació.

Cap a la societat de l'aprenentatge
La tecnologia no té un paper rellevant en el sistema educatiu, S. Papert pensa que els seus practicants estan poc oberts a incorporar la tecnologia a la seua metodologia, però han d'evolucionar ja que l'actual revolució afectarà l'educació amb grans novetats.
Es necessari la creació d’entorns d'ensenyament/aprenentatge on proporcionar coneixements i habilitats, entorns com aules virtuals, educació en línia…Quant a les institucions que han ofert formació presencial, cal dir que es bo que comencen a utilitzar noves tecnologies com recursos i ferramentes per a flexibilitzar els entorns donant l'opció de que els estudiants vagen a classes presencials però que puguen seguir-se formant en altres llocs treballant de forma virtual.
La nova missió del docent és la de ser facilitador sobre fonts apropiades d'informació, ser creador d'hàbits i destreses en la recerca, selecció i tractament de la informació.
Quant als estudiants, han d'adoptar un paper més important, no sols veure’s com a receptors sinó també com agents actius, ja que com diu Colom “el alumno es el principal protagonista del proceso de aprendizaje”, al seu llibre “Teorías e instituciones contemporáneas de la educación”, (1997) Seix Barral.

Conclusions de l’autor i del lector.
Les noves tecnologies de la informació i la comunicació ha de ser accessibles per a tots perquè no siga un factor de desigualtat social, així doncs, seria bo que els poders públics prengueren part gestionant els recursos necessaris per evitar aquesta desigualtat.
Cal destacar les reds informàtiques, ja que permeteixen la comunicació entre les persones suprimint les barreres de l’espai.
L’escola ha de deixar a banda el model tradicional, es veu empentada per la digitalització a renovar-se, perquè cadascú dels alumnes acaben sent persones vàlides en tots els aspectes. Així, necessitem un docent preocupat pel desenvolupament, capaç de transmetre continguts propers als propis interessos de l’alumne, capaç de proporcionar estratègies respecte a la recerca d’informació. El docent, ha d’evolucionar i utilitzar tot tipus de suports (tutories virtuals, pàgines web, foros, etc…).Seria bo començar a pensar en la substitució de les aules ordinàries per entorns virtuals on es facilite la relació docent-alumne.
Pense que som molt privilegiats de trobar-nos en un temps on l’evolució està empentant-nos a gran quantitat de canvis, la tecnologia està molt present en les nostres vides i hem de fer el possible per adaptar-nos a ella al mateix temps que l’adaptem a nosaltres necessitats, “d’aprofitar-se’n d’ella”.
Estic d’acord en que l’evolució ens ha de fer canviar i en que la metodologia tradicional ha quedat antiquada, però hi ha un aspecte que m’ha paregut un poc radical, el moment on es planteja la desaparició de les escoles, eixa substitució de les aules ordinàries per entorns virtuals on no faria falta anar a classe, ¿no creus que la relació interpersonal mestre-alumne és important?.